Tornem a engegar

Desprès de tenir el blog molt abandunat, sense escriure res de res, tornu agafar les ganes de fer coses i a tenir ganes de fer-ho bé hi el blog serà una de les maneres de no perdre-les, ens nirem veien per qui!!

Tornem a la normalitat!

Després de passar el mes de Juliol i Agost sense cap cursa ni cap competició, avui ens tornem a posan-se en marxar, queden menys de 10 competicions per acabar la temporada pero la majoria són bastant importans per mi i m'agradaria fer-ho bé.

Avui aniré a disputar la Cursa dels 3 Pics a Nàvas de 21km, per veure i probar com estic de forma, fa tres dies que he deixat l'antibiòtic per culpa de problemes a les orelles i al nas i ser que aquesta cursa no podré rendir el 100%, però sera un bon moment per probar com estic de forma i aveure com puc estar per disputar la setmana que bé la Burriac Atac!

El dia 11 de Setembre també aniré a disputar una cursa a Andalusia amb el Centre i la Selecció i després per acabar la temporada alguna cursa de més de 20 km com la Montserrat Nord, Castell de Burriac o la de Tivissa!

Aixì que salutcions a tothom i acabar de disfrutar del bon temps!

Subcampió d'Espanya de Km Vertucal Júnior

Si fa un any m'haguéssin dit que aniria al Campionat d'Espanya no m'ho creuria, però si a més a més m'haguessin dit que faria segon, a la persona que m'ho diu li dic que va torrat! jaja

Estic molt content de la segona plaça, i se que a derrera d'aquesta segona posició hi ha gent a qui tinc que donar les gràcies, primer de tot al meu pare que em va acompanyar bona part de la cursa animant-me; a en Cèsar, en Kiku i també en Fernando per donar-me l'opció a mi i a l'Oriol d'anar al Campionat d'Espanya, i molta més gent que també a tingut paciència i m'ha aguantat.

Al matí, a dos quarts de 10 van donar una sortida neutralitzada de Valsaín fins a la Fuente del Chotete a 1430m on va començar la cursa.

Només a 50 m de la sortida vam començar a puja un camí molt pronunciat tot i que la primera part va ser bastant corredora. Vaig sortir aguantar un xicot d'Aragó per veure com estava, i quan em va adelantar la Mònica Ardid em vaig enganxar a ella, però més tard en Ramon Corominas (pare) em va esperar i vaig anar tirant amb ell fins al final de la cursa.

Vaig arribar al tram més dur de la cursa en tercera posició, i gràcies a les ganes de tirar endavant i encara m'havia guardat energia per el tros més dur, vem apujar una mica la marxa i vaig atrapar el meu company l'Oriol Asensio, al qual li vem dir que s'enganxes però li vem deixar uns quants segons.

Durant tota la pujada vaig anar mantenint la mateixa distància amb el primer, però quan vaig decidir fer un atac final per veure si tenia opcions d'atrapar-lo em van venir les sagrades rampes les quals van fer que el primer sumes segons.

Finalment amb una gran rialla però patint una mica més del compte vam arribar a dalt la cima del Peñalara a 2430m amb un fred que pelava i un vent ofensiu.

La baixada es va fer eterna, però amb alegria i es que aquest subcampionat obre el meu currículum com a corredor la qual espero que duri anys.

Petons i abraçades a tothom!!

Amb retràs

Se que em perdonareu, però entre que no tenia gaire temps, que he hagut de fer viatges i una mica la mandra no m'ha donat temps de poder escriure.

Si fem un repàs desde l'ùltima actualització quan parlava de la cursa de la Faiada podriem dir que l'ho més important va ser la cursa del País Basc, Arratzu Urdabai 2010, en la qual vaig còrrer el Campionat sub23 del País Basc i vaig fer 7è amb un bon gust de boca i moltes ganes de continua fort, més tard vaig anar a Ribes a la pujada a Sant Antoni, en la qual vaig quedar primer classificat amb un temps de 17 minuts i 21 segons i l'endemà el descens del Tàga que si no recordo malament vaig fer 14 de la general i 1r Sub 18.

L setmana següent vaig viatjar R. Txeca tot una setamana i ara estem en present.

Aquesta setmana hi ha la Cuita el Sol 2010 i estic una mica desevut perquè no podré còrrer al 100% i em preocupa arriba a Segòvia al Campionat d'Espanya km vertical sense estar al màxim.

Però s'intentarà estar a tope.

Ja aniré informan!!

Hi torno a recuperar la felicitat!

Després del desastre que va passar a la cursa de Manresa, avui he pogut tornar a gaudir d'una gran cursa a Vilanova i la Geltrú.

Tot i que anant cap a la Vilanova hem trobat pluja, un cop allà fins i tot feia un pèl de calor.

Hem començat la cursa a les 10:15 tot i que amb un pèl de nervis ja que encara pensava que m'aniria com Manresa.

He començat molt bé, els dos primers han marxat sols desde el principi i ja no els he pogut veure més, i hem cadat jo i un altre del Esportiu Penedès. Ell al final s'ha quedat despenjat i he fet un parell o tres de quilòmetres sol fins que m'ha atrapat un home que segurament tenia més forces que jo en aquell moment, però mi he enganxat a derrera hi l'he pogut aguantar bé. Al final quan nomès quedava una trialera per fer els ultims 500 metres de recte per arribar he intentat escarpar-me però quan ja l'havia deixat una mica enrere no he pogut més i he afluixat fins que m'ha tornat atrapar, tot seguit quan hem fet el revolt de meta per encarar l'última recta ho he tornat a provar i aquesta vegada amb més sort que la primera, ja que he pogut fer 3r de la general i acabant 1r Sub18 amb un temps de 39m 25' tot i que la cursa diria que no eren 10km exactes.

Setmana a topee!!

Després del desastre de cursa de Manresa, vaig veure una cosa molt clara, i es que tinc que treballar molt, molt i molt per està perfecte i fi a la cursa d'Arratzu, ja que és una cursa al País Basc i vull que em surtir bé.

Després d'això, aquesta setmana ja m'he posat a treballar fort i l'ùnic desig que tinc es que la "pàjara" de l'altre dia no es torni a repetir fins d'aqui molt.

Reflexions fetes i miran el present i amb bones expectatvies per el futur el dia 10 d'abril tinc concentració em el Centre i serà l'avaluació final per veure com puc arribar a Arratzu.

No hi ha gaire res a dir aixì que per avui ho deixo aquí.

III Cursa de Muntanya de Manresa

Avui ens hem llevat per anar a fer una cursa que tal com ha acabat ja em podia haver quedat a casa, sempre hi han curses bones i curses dolentes, i la d'avui ha set la primera cursa que m'ha anat malament i uqe m'he sentit pitjor.
Al km3 ha cumençat una pujada dura i allà encara he anat prou bé, fins i tot a la baixada que hi havia seguidament, però després m'ha començat a venir un fort mal de panxa i les cames nu em podien més, i mira que encara em quedava la mitat de la cursa.
Desde el km7 fins al km20 m'han anat adelantant moltes persones i m'he acabat rallant moltissim, ja que poder m'hen han adelantat 20 o 30 sesne exagera fins i tot més.
La questió que de la rabia que agafat no he mirat ni el resultat ni el temps, i m'estimo més entrenar fort i preparar a consciència la cursa d'Arratzu(Eskaudi) del primer cap de setmana de maig

Vinga Bona tarda!!